Pide un deseo y guárdalo en tu corazón. Cualquier cosa
que desees, todo lo que desees. Ya lo has hecho? Bien, confía en que se hará
realidad. Nunca sabes de donde llegará el próximo milagro, la próxima sonrisa,
el próximo deseo cumplido... Pero si crees que está a a vuelta de la esquina y
abres tu corazón y tu mente a esa posibilidad, a esa certeza, podrás conseguir
aquello que desees. El mundo esta lleno de magia, sólo hay que creer en ela. Así
que pide tu deseo. Lo has hecho? Bien...ahora cree en él, con todo tu corazón.


miércoles, 5 de mayo de 2010

laia.

Li has donat la volta a la vida quan ella ha intentat fer-ho amb tu. I no sé quant temps fa que et coneix-ho, la veritat és que no m’importa el més mínim. El que realment m’importa és saber que encara tinc molt més temps per conèixer el poc que em quedi per desenterrar d’aquest somriure que sempre regales a tots els que vivim al teu costat.

Tan sols són 17 anys… Però els has viscut tan intensament, que estic segura que els recordaràs durant tota una vida que encara tens per davant i que, creu-me, tot just comences. Per no perdre res d’aquests anys, carregues a l’esquena una motxilla plena de segons que han format instants eterns. Són records, imatges, alguna cançó, i sobretot persones que t’han ajudat a ser qui ets i a les que tu, els hi has donat molt més del que tota la vida et permeti imaginar…

No cal que et digui dins aquesta motxilla que tens, hi guardes la millor història d’amor que mai m’han explicat. Una història de les de pel·lícula de diumenge tarda, d’aquelles de sofà i mocador, perquè saps que alguna llàgrima s’escaparà quan arribi el petó final…  Ho saps, ho sé: queda’t amb els millors moments i oblida-te’n d’aquells que puguin fer tremolar el teu somriure. En tot això hi ha coses massa maques per llençar-les a l’oblit, per obligar-nos a fer que mai han existit. Però sé que mai ho faries…Ets massa forta com per deixar-te perdre així. Sempre que defalleixis, que creguis que tot aquest esforç ha sigut en va, busca’m. i allà on et trobis jo hi seré per fer-te costat. No pensis en l’amor rebut, pensa en el que tu has donat, que només per portar el nom de Laia, sé que es el més gran, el més sincer, el més viu.

A la butxaca de la dreta de la motxilla hi portes un tupper carregat fins a dalt que vessa, d’alegria, la teva alegria. Es contagiosa… Tu dic jo, que l’he viscut en pròpia pell i en moments que no sabries de on treure forces per seguir, de cop un somriure marca Laia apareix i t’adones que no cal donar voltes als grans problemes, que és millor buscar l’alegria i la il·lusió de les petites coses.

A l’altre butxaca hi portes totes les persones que t’estimes. Mai les deixaries enrere! I me’n faig creus de com t’hi caben totes, perquè són tantes… I no sé els altres, però a mi m’has ensenyat tan... Hem rigut dels problemes, els teus són meus i els meus són teus. M’has ensenyat a ridiculitzar-les a la mínima expressió fins a fer que parlar-ne fos més fàcil. Crec que t’entenc quan parles perquè una part de mi s’assembla tan a tu, que m’expliques coses que em sembla haver-les viscut jo mateixa, i això ho fa tot molt més fàcil. Ho fas més fàcil.

Moltes Felicitats Laia!

­­­­­­

1 comentario: