gust a sal de mar i a nit plena d'estrelles.
Necessito que les ondes s’emportin tota la merda que la brisa freda de l’hivern deixa cada any. Sentir com el sol escalfa l’esquena i aguantar la calor fins l’últim suspir, per correr cap l’aigua. Pell de contrast, pell de gallina. Parar taula a les 3 per acabar dinant a les 5. Llepar sal de mar en cada àpat i sentir-me un peix. Dormir sense rellotges, vull dir sense alarmes, sense cap preucupació, cap data a tenir en compte. Despertar-me amb el sol ponent-se i decidir-me, d’una vegada, a entrar a la dutxa. Adonar-s’en de la dolçor de l’aigua que cau de l’aixeta. Jugar a trobar totes les noves marques de moreno que han aparegut a la pell. Pell de contrast. Posar-me aquell vestit perque em ve de gust. Olor a AfterSun. No dignar-me a desembutxar el cabell. Sortir a la fresca i veurel el cel com canvia de colors, el sol que no acaba de marxar mai i la lluna que intenta obrir-se lloc. Anar a la plaça. Ballar a la Festa Major del poble. Sentir la brisa del mar com s’esmicola per cada cantonada i cada petit carrer. Veure els nens com corren, els avis com seuen a pendre la fresca als portals oberts de bat a bat. Menjar un gelat i anar a dormir. ¿Quin dia sóm avui?